Quiche de poma, pera i Gruyère

Quiche de poma, pera i Gruyère

Fa 9 mesos de la meva darrera publicació en aquest blog. De vegades un s’ha d’aturar per curar ferides o simplement explorar parts de tu que tens mes oblidades.Aquests mesos he començat a dibuixar i aixi com cuinar és la meva manera de relacionar-me amb el món, dibuixar és una manera de relacionar-me amb mi mateixa. Cap a dins i cap enfora. Com una anella de Moebius que es retroalimenta i on no se sap on comença i on s’acaba.

Pero la vida és tossuda i mes tard o mes d’hora , i de forma casual, un es torna a posar davant dels fogons. I aquest Nadal, les demandes d’alguns amics que no he volgut ignorar han fet que em poses de nou en marxa, I aquesta senzilla quiche, publicada a l’especial de cap d’any de la Revista Cuina ha estat la estrella al primer dinar d’any de la meva amiga Marga. 

Necessitem
100 gr de formatge Gruyere
Una làmina de pasta brisa
2 pomes Golden
1 pera Conference
1 cullerada de mel
El suc d’una llimona
Farigola
2 cullerades de sucre moré

Escalfem el forn a 180º. Preparem el motllo (o petits motllos si ho volem fer individual) . Posem la massa brisa en el motllo/s , la punxem, hi posem pesos (cigrons crus) i l’enfornem uns 10 minuts. Un cop cuita, la traiem i la deixem refredar.

Pelem i tallem la pera a dauets i la posem en un bol amb la mel i el suc de llimona. També pelem i tallem la poma a mitges llunes i la reservem. Finalment, també tallem el Gruyère a cubs petits i els reservem.

Col.loquem els cubs de pera i la meitat del formatge al fons de la base de pasta brisa. També hi afegim fulles de farigola (fresques o seques)

Finalment ho cobrim amb les mitges llunes de poma, hi escampem el sucre moré, mes farigola i la resta de cubs de formatge. Ho posem al forn a 180°C durant 10 min.

Un cop cuita la servim amb la resta de Gruyere en cubs i decorada amb farigola

Aquest cop ha estat difícil triar la Banda Sonora. Pero despres de pensar-ho una mica, penso que aquesta versió gairebé a capella de la Sara Bareilles del Goodbye Yellow Brick Road, es prou representativa. Trista al principi , va agafant força i energia a mida que avança. Pero és clar, sempre podem retornar a l’original d’Elton John per no perdre el nostre personal camí de llambordes grogues.

Imprimeix
Subscriu-te!
Facebook
Twitter
Visit Us
Instagram
Pinterest


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *