De petita, em passava les hores mirant un Atles molt gran del meu pare, mente amb el ditet resseguia rutes imaginades i repetia en veu fluixeta noms de ressonàncies misterioses: Samarcanda, Ulan Bator, el desert de Taklamakan, Beijing, Somàlia, Tananarive, el delta del Okavango, Tikal… Desde llavors, l’evocació d’aquests noms m’atrau d’una manera irresistible. Me’ls imagino plens de sabors i colors, amb històries èpiques i tràgiques, amb misteris i aventuresque no em perdria per res del món
A mida que m’he anat fent gran, aquest virus viatger no ha desaparegut sinò que ha esdevingut part del que soc i del que em fa feliç. Viatjar, cuinar i fer fotografies son les tres coses que mes m’agrada fer a la vida, i el meu somni és aconseguir fer un projecte que les ajunti.
Fa un temps, li vaig proposar al meu amic Oriol, gran expert en turisme cultural, de muntar un projecte de viatges on el menjar fos el fil conductor. No un viatge per restaurants gourmets, sino un baixar a ras de terra, estar amb els productors, entendre els processos i les formes culturals , cuinar i compartir el menjar amb la gent de cada lloc. Ell, amb l’entusiasme que el caracteritzava em va preguntar si havia pensat un destí. I jo, sense pensar-m’ho dos cop li vaig dir el viatge màgic que havia somiat des de que era petita i que no era un altre que la Ruta de la Seda ! Ell va somriure i em va proposar que comencessim per un lloc mes assequible, com La Rioja o la Provença. I que ja arribariem algún dia a les estepes de l’Àsia Central !
Poc temps desprès d’aquesta conversa, ell va començar a preparar-se pel viatge que no té bitllet de tornada, i la idea va quedar aparcada al calaix dels projectes que no han vist la llum. Però no fa massa, durant aquest estiu atípic, vaig començar a pensar que potser havia una altra manera de tirar endavant aquell projecte. No és ben be com l’haviem imaginat, pero Internet ens permet arribar on els nostres cosos no poden, si mes no, ara mateix
La idea és molt senzilla. Un cop al mes, faré escala a un dels punts de les rutes mitiques d’arreu del món. En aquesta escala explicaré el lloc i proposaré una recepta típica de la zona (o inspirada en ella). Aixì, viatjarem amb la imaginació a traves de les olors i els sabors exòtics i esdevindrem un cop mes aquells nens viatgers que descobrien aventures entre les pàgines d’un llibre.
I per començar aquest viatge, el primer destí no pot ser un altre que….
La Ruta de la Seda
… però haureu d’esperar encara uns dies abans de començar el viatge. I a la maleta hi han moltes mes rutes que espero poder recòrrer amb tots vosaltres: la Panamericana, la Ruta dels esclaus i la de les Espècies, el Transiberià… Haurem d’anar fent camí plegats per descobrir-les…
Com a Banda Sonora, i abans de començar el trajecte, vull aixecar la copa i brindar per l’Oriol i per tots els moments viscuts plegats! I quina millor manera que amb Ed Sheeran, pèl-roig com ell, cantant The Parting Glass. Va per tu, estimat Oriol ! Se que t’hagues encantat la idea i que haguessis gaudit moltíssim amb cada parada.
