Pishme [La Ruta de la Seda 5: Merv]
Per primer cop es de que va començar aquest viatge per la Ruta de la Seda, la nostra parada serà en un ciutat que va ser la mes poblada del món al segle XII però de la que ara només es conserven les ruïnes: Merv. L’antiga ciutat de Merv ja es mencionada en textos perses antics amb el nom de Mouru i a inscripcions cuneïformes com Margu. Va ser la capital de la Satrapia persa del imperi aquemènida. Al segle VII a esdevenir la capital de Khorasan i va servir com a base per a l’expansió islàmica cap a l’Àsia Central i la Xina. El seu moment de màxim esplendor va ser sota el regnat del soldà seljúcida Sanjar (1118-1157) i els seus descendents directes. Els mogols la van arrasar l’any 1221, i encara que va ser reconstruïda, mai va tornar a recuperar el seu esplendor. Finalment va ser ocupada pels russos l’any 1884 i la majoria de la població va anar a viure a la nova ciutat de Mary. Actualment forma part de la Llista de ciutats Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Gastronomia del Turkmenistan
Turkmenistan, llinda amb la riba est del Mar Caspi, mentre que Kazakhstan I l’Uzbekistan son al nord i l’Iran I l’Afghanistan al sud del mateix. Això fa que es diverses cuines tinguin molts elements en comú. Com una alimentació basada en la carn de xai, l’arròs, els cereals, els lactis fets amb llet de camell i les verdures. La seva capital és Ashgabad, que antigament es deia Nisa, i que esta situada en un oasi del desert de Karakum (que vol dir “desert negre”).
Tradicionalment, la població turkmena era nòmada i aquest fer ha influït molt en la seva gastronomia, amb una alta presencia de lactis i , com a tota la zona, predomini de la carn de be. De fet, és difícil trobar plats exclusius del Turkmenistan que no tinguin presencia en els altres països de la zona. Sempre hi han petites variants en la manera de fer. Molts tenen l’origen a Rússia o a l’Irak. En tot cas, mes enllà del omnipresent plov de la zona, que a Turkmenistan s’anomena palaw, hi trobem altres menges a destacar:
Gelin budu (cuixes de núvia) son una mena de croquetes farcides de carn. La particularitat es que la massa esta feta de pasta d’arròs i de patata bullida i no està arrebossada, la qual cosa li dona un cruixent especial. Es diu que qui va inventar aquest plat es va inspirar en les turgents formes de les dones de l’Harem Imperial. Sigui veritat o mentida, és un plat popular i diferent, que serveix també per reaprofitar els sobrants de la carn i l’arròs. | ||
Govurma. Com que els turkmens eren tradicionalment nòmades, van haver de trobar diverses maneres de conservar la carn. Aquest plat és una d’elles i consisteix en can, generalment de be, tallada a bocins i cuita en el seu propi greix. És molt gustós i es pot menjar tan fred com calent. També s’utilitza per a preparar una sopa anomenada gara chorba | ||
Dograma. És un plat d’ocasions especials i molt antic amb només tres ingredients: be, cebes i pa “chorek”. Els comensals parteixen el pa amb les mans a bocins petits i el barregem amb la ceba tallada fineta. Llavors, se li tira per sobre el be bullit i la seva salsa. El pa absorbeix totes les aromes i constitueix un plat molt suculent. | ||
Chorek És el pa tradicional turkmé, que no acostuma a portar llevat. Es cou a l’interior d’uns forns tubulars, enganxat a la paret del forn fins que esta a punt. |
||
Süzme, un iogurt fet amb llet agra de vaca, dens i cremós que es pot menjar acompanyant el chorek o barrejant-lo amb aigua freda i sal per fer una refrescant beguda d’estiu anomenada süzmeçal. Igual que el gatyk, el süzme s’utilitza per acompanyar sopes, plats de pasta i boles de massa. | ||
Bekmes és un xarop o un concentrat de fruites fet sense afegir sucre. De vegades se l’anomena “mel de fruita” i es consumeix com a beguda, acompanyant un postre o com a postre per si mateix. Cada tribu turkmena te la seva pròpia recepta per a preparar-lo i varia segons els fruits o vegetals disponibles. | ||
Chal (llet de camell fermentada). És la beguda mes tradicional del país i era molt apreciada per les tribus nòmades turkmenes, kazakhes i karakalpaques. La llet de camell es pot fermentar perquè te un alt contingut en sucre. Es diu que un got de chal per esmorzar desvetlla mes de pressa que un expresso |
A l’hora de triar la recepta he optat pel que sembla que és l’aperitiu mes popular a Turkmenistan. Els pishme no son altra cosa que petits bunyols en forma romboïdal que es fregeixen i se serveixen encara calents acompanyats de te verd en casaments i celebracions de naixement. Encara que tradicionalment no s’afegia sucre i era simplement una massa de pa fregida, actualment se li afegeix i ocupa aixi un lloc entremig entre aperitiu i postre. Conceptualment es vincula a la llarga tradició de masses dolces fregides, com els panets xinesos, típiques de la zona.
500 gr de farina de força
300 ml d’aigua o llet
1 culleradeta de sal
1 cullerada de llevat de forner
2 cullerades de sucre o de llet condensada
Oli de gira-sol per fregir
Per saber-ne mes:
- Advantour. Turkmenistan
- Facts and details Turkmenistan
- Food & Identities in Central Asia
- One Turkmen’s Kitchen
- Turkmen Table
- Turkmenistan’s Top 10 dishes
A la Banda Sonora, avui una cançó que parla de viatgers i de forasters en terra estranya interpretada de forma magistral per Ed Sheeran. La seva versió de Wayfaring Stranger posa la pell de gallina, no?