Estofat amb castanyes, carbassa i cervesa negra
Aquest cop, el repte era fer un menú de tardor pels meus estimats amics viatgers. I que millor que un estofat de carn amb castanyes, carbassa i cervesa negra? He partit del tradicional Estofat Guinnes (segons recepta de Jamie Oliver), pero a partir d’aquí, he fet la meva pròpia adaptació amb ingredients locals. També podeu veure una altra versió a Gastronomia & Cia. Heu de trobar la vostra.
Necessitarem (per 4 persones)
800 gr de filet de pobre, net i tallat a daus
1 ceba de Figueres
4 grans d’all
2 pastanagues mitjanetes
1 ampolla de cervesa negra (al gust: artesana, industrial, importada..)
400 gr de castanyes (fresques o seques)
500 gr de carbassa
1 branqueta de farigola i 1 de romaní
sal, oli i pebre
En primer lloc, acabarem de polir els daus de carn i el s sofregim en una cassola de ferro amb una mica d’oli fins que estan daurades per totes bandes. Els retirem i reservem. En el mateix oli, sofregim la foc lent a ceba a llunes i els alls (millor amb pell i una mica esclafats).Per que se’ns cogui de forma correcta, millor fer-ho amb tapadora. Quan la ceba ja comença a estar feta, afegim les pastanagues pelades i tallades a bocins. Ho deixem coure junt.
Un cop ja cuit, incorporem de nou la carn i afegim la farigola, el romaní i la meitat de les castanyes pelades (si ens fa mandra pelar castanyes, en podem posar de seques que haurem prèviament hidratat). Ho cobrim amb la cervesa negra i ho deixem coure tapat i a foc molt baix durant una hora. És important que afegim la meitat de les castanyes en aquest moment, per que es desfaran una mica i espessiran la salsa. Si veiem que amb al cervesa no hi ha prou líquid, hi podem afegir una mica de brou.
Quan ha passat aquesta hora, afegirem la resta de castanyes i la carbassa tallada a daus i ho deixarem coure fins que estigui tova la carbassa. Es important que l’estofat reposi d’avui per demà, perquè és molt mes bo.
A la Banda Sonora, avui sona una vella amiga, l’Annie Lennox i el seu Walking on a Broken Glass. O si us ve de gust un blues interessant, no us perdeu Mood Indigo.
