20 de juliol de 2017

Alls envinagrats

Alls envinagrats

Recordo que la primera vegada que els vaig tastar va ser al Parador de Ronda. D’això fa un quants anys, les nenes eren petites i feia una calor abrasadora. Entrar en aquell Parador ens va semblar com estar un palau: fresc i acollidor desprès de tot els dia amb pols i kilòmetres. A l’hora de sopar i abans de portar els plats ens van servir uns entreteniments, uns alls confitats que ens van sorprendre i encantar.

La història dels alls no acaba aquí. La meva sogra, l’Amparo, tenia una expressió molt seva que no havia escoltat dir mai a ningú: “Estar mes feliç que un all”. Quan li preguntava que d’on l’havia tret, movia el cap i deia: és que els alls donen alegria al menjar, no? I si, Amparo. Tenies tota la raó.

I la tercera referència que em ve al cap quan penso en alls és el restaurant Semproniana. Allí , l’Ada Parellada ens ofereix una carta plena de picades d’ullet, de bromes i referències, on es molt fàcil menjar be i gaudir del lloc (pel meu gust, un pèl massa sorollós, però no es pot tenir tot !) . Mentre esperes a que et serveixin els plats, no falta mai un gotet amb uns alls confitats amb orenga, deliciosos i cruixents. I la darrera vegada que hi vaig anar, amb dues tietes que plegades sumaven 184 anys (!!!) , vaig creure que ja era hora de que aquests alls alegres passessin a formar part del meu blog

Vaig buscar la manera de fer-ho i vaig trobar la recepta de la Sandra pel Verd Primera de Betevé. Aqui la podeu veure en vídeo.

Necessitarem:
4 cabeces d’all
150 ml de vinagre de poma
150 ml d’aigua
30 g de sal
orenga generosa
grans de pebre de colors
un parell de fulles de llorer

En primer lloc pelem els alls i els posem en aigua bullint uns 3 o 4 minuts. Un cop passi aquest temps, els traiem i escorrem.

A banda barregem l’aigua, el vinagre i la sal. Ho posem al foc, deixem que arranqui el bull i ho apaguem. També ho reservem

Posem els alls escorreguts en un pot de vidre i hi afegim l’orenga, el llorer i els grans de pebre. Els cobrim amb el líquid i ho deixem refredar abans de posar a la nevera. Esperem com a mínim un parell de dies abans de menjar-nos els.

A la Banda sonora, avui una cançó alegre com un all (i de nom impronunciable 😉  Tubthumping dels Chumbawamba. (Tubthumper, 1997)

Author:
Filed Under: 1. Pica-piques, 9. Índex cronològic
Tags:

250 thoughts on “Alls envinagrats”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *