Clafotis de préssec en almívar
Al Curs intensiu de pastisseria que he fet a l’Escola de Cuina Mireia Carbó, he après una pila de coses. La Mestra Gemma Clofent en sap un niu i ho explica tot molt bé, de tal manera que tot sembla senzill. En la quarta sessió, la Gemma ens va parlar dels Clafoutis, que no deixen de ser una mena de flams amb fruita, , és a dir una base liquida (llet, nata líquida, suc de taronja…) que quallen amb ou. També el podem enriquir substituint un ou sencer per dos rovells, reservant la clara per a altres preparacions.
Els clafotís servien bàsicament per donar sortida als excedents de fruita i possiblement el més conegut és el Clafotís de cireres, típic del mes de maig i juny però també s’acostuma a fer amb qualsevol fruita amb pinyol com les prunes.
No obstant, a l’hivern també en podem fer amb fruita en conserva, com el préssec en almívar,
Necessitarem
75 gr d’ametlla torrada
125 ml de llet
125 ml de nata líquida
4 ous
150 gr de sucre
20 gr de farina
1 pot de 800 gr de préssec en almívar (o 300 gr de cireres)
En primer lloc torrarem la farina d’ametlla en una paella, remenant contínuament per evitar que es cremi. També ho podem fer en el forn a 170 escampant-la per la safata i remenant-la un parell de cops.
Llavors, barrejarem amb el túrmix o minipímer tots els ingredients excepte la fruita i ho deixarem reposar un mínim de 12 hores a la nevera per què l’ametlla torrada s’hidrati.
En segon lloc, posarem la pasta brisa, que podem comprar feta o fer-la nosaltres mateixos, en el motllo, i la courem al blanc (és a dir, sense farciment i amb pesos a sobre per evitar que s’infli). Un cop esta pre cuita, l’omplirem amb la massa reservada i anirem col.locant el préssec en almívar escorregut i tallat a grills.
Ho courem uns 20 minuts a 180 º i comprovarem que ja esta cuit punxant-la amb un escuradents o una agulla.
I a la Banda sonora una cançó que amb la remodelació del blog havia saltat de la llista i que forma part indestriable de la meva memòria sonora: And She Was, dels Talking Heads (Little Creatures, 1985). Aquesta versió en directe del David Byrne tampoc esta gens malament (Live from Austin, TX, 2007).
