Oh benvinguts, passeu passeu …..

Oh benvinguts, passeu passeu …..

Després de cinc anys, el Cuinejar estrena casa nova, amb una nova adreça, una nova façana i més habitacions. M’he acomiadat amb una certa tristesa i amb un somriure, del meu vell blog amb qui he viscut tantes aventures.

Amb ell he viatjat per cuines d’arreu del món: el Japó, Turquia, Anatòlia, Terra Santa, Iran. Jordània o Etiòpia han estat alguns dels destins d’aquest viatge fascinant.

El meu vell blog també m’ha acompanyat en els tallers on he après tantes coses:  gràcies Àgata Albero, Daniel JordàÀngels Puntes, Xesco Bueno, Marc Rodelles, Mireia Carbó, Pep Nogué, Gemma Clofent i tant altres que, d’una manera o una altre m’heu ajudat a entendre la màgia del forn i dels fogons.

El creixement del blog m’ha obligat a barallar-me amb la fotografia gastronòmica (els cursets amb en Martí Sans i amb la Luisa Moron van marcar un abans i un després i em van fer entendre la importància de la llum i  de la mise-en-place a l’hora de fotografiar menjar) . M’ha permès anar a tota mena de gastrosaraus: presentacions de producte, firas, sortides, esmorzars de forquilla i descobertes d’obradors, artesans i empreses responsables amb l’entorn i amb la salut.

2016_12aniversariblog3

Però sens dubte, el millor que m’ha regalat el blog durant aquests cinc anys ha estat conèixer aquest col.lectiu de bojos encantadors, de bloguers entusiastes i generosos que m’han fet comprendre que poca cosa hi ha més important que gaudir plegats al voltant d’una taula. Amb els amics bloguers, hem recorregut Catalunya de la Cerdanya a Benifallet passant per Vilanova, i de Girona a Reus, passant per Olvan. I sempre he tornat a casa amb un somriure instal.lat al cor per haver pogut gaudir d’un dia tan genial, amb gent tan honesta i autèntica. No dire noms: segur que em deixaria algú però tots els que llegiu aquest post sabreu si formeu part d’aquesta llista. Fa cinc anys éreu uns desconeguts i ara formeu part de la meva vida. No em cansaré mai de pensar que realment El millor dels blogs són els blocaires(Òscar, aquesta és teva).

Així doncs, tanco una etapa per obrir-ne una altre. Amb projectes, il.lusions, reptes i moltes ganes de seguir aprenent i compartint-ho amb tots vosaltres.

Espero que us agradi la meva nova casa al núvol i recordeu que ….de les tristors en farem  fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú.

Benvinguts al nou Cuinejar i no us oblideu d’apuntar-vos l’adreça: www.cuinejar.cat

La Banda sonora d’avui no pot ser una altra que Qualsevol nit pot sortir el sol, del meu estimat Sisa. (Qualsevol nit pot sortir el sol, 1975)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *