Sopa de ceba de Julia Child

Sopa de ceba de Julia Child
Aquest mes, les amigues de Cooking the Chef ens han proposat un pes pesat: Julia Child, la persona que va inaugurar els programes televisius de cuina i que va apropar la cuina francesa al public nord-americà. Aquest cop, hi havia molta documentació ja que la majoria de les seves receptes estan recollides al llibre que va escriure amb Simone Beck i Louisette Bertholle, L’Art de la Cuina Francesa.

Però per una cosa o per una altra, m’ha costat molt trobar la recepta per participar. O bé trobava bases molt útils però que no constituïen un plat en si mateix, o be eren receptes complicadíssimes que a casa no haurien tingut sortida. Al final, m’he decantat per una recepta molt clàssica però que jo no tenia encara al blog: la Soupe a l’oignon.

Necessitarem
400 gr de ceba de Figueres tallada en anelles
1 cullerada i mitja de mantega
1/2 cullerada d’oli
1/2 culleradeta de sal
un pessic de sucre
1 cullerada i mitja de farina blanca
1 litre de brou (o fons fosc. Jo vaig fer servir el que tenia congelat de la recepta de Heston Blumenthal)
1/4 de tassa de vi blanc sec o vermut blanc sec
1 cullerada i mitja de conyac
Per acompanyar
Tantes llesques de pa com comensals
Una mica d’oli
1 gra d’all

La preparació no té altre secret que paciència. Posem a coure a foc molt baix la ceba, l’oli i la mantega i molt lentament deixem que es vagi desmaiant uns 15 minuts

Afegim la sal i el sucre pugem el foc a mitja temperatura. Ho deixem coure uns 40 minuts , mentre ho anem remenant sovint per aconseguir que la ceba es torri de forma uniforme. Quan han passat aquests 40 minuts afegim la farina i ho remenem tres minuts mes.

Hi tirem el brou bullint i el vi. Ho salpebrem i ho deixem coure a foc lent i amb el recipient mig destapat uns 30-40 minuts més.

A banda, torrem les llesques al forn, hi posem una miqueta d’oli i les freguem amb l’all.

A l’hora de servir, posem la llesca dins del plat i hi aboquem el brou amb la ceba per sobre. I….

Bon Appetit !!!

I a la Banda sonora, avui una cançó ben adequada: J’aime Paris au mois de Mai, cantada per Zaz i Charles Aznavour. Oh, la, la….