A casa li dèiem la Coca 1-2-3 i probablement és la primera coca que un “cuinetes” s’atreveix a fer. Surt sempre i permet tota mena de variacions. I per això, quan les blocaires del
Memòries d’una cuinera ens van proposar la coca de iogurt com a repte del mes d’abril, de seguida em vaig posar a pensar quina variant podria fer.
Tot rumiant, vaig recordar que a la visita que havíem fet a la
Cooperativa Coselva a La Selva del Camp dins del
Ganxetes Tour 2013, havia comprat un paquet de farina de garrofa torrada i que encara estava esperant un bon ús dins del meu rebost. El garrofer és un arbre ben mediterrani i les garrofes has estat durant segles emprades com aliment pel bestiar. La seva polpa es pot torrar i triturar per a obtenir farina i durant la Guerra Civil i la postguerra es va fer molt popular com a succedani de la xocolata. Potser precisament per aquesta associació amb la carestia i la fam es va anar deixant d’utilitzar i actualment és un d’aquells productes caiguts en desús i que valdria la pena recuperar.
I això he fet i el resultat ha estat sorprenent: una flonja coca de xocolata que no porta ni una engruna de cacau a la seva el.laboració. Com es habitual, farem servir l’envàs del iogurt com a mesura de la resta d’ingredients
Necessitarem
1 mida d’oli d’oliva
1 sobre de llevat
1 iogurt
2 mides de sucre (un de blanc i un de morè)
3 ous
3 mides de farina (una de farina de garrofa i dues de blanca)
Barregem els ous i el sucre i els batrem fins que doblin el seu volum. Afegim mica a mica l’oli sense deixar de batre , el iogurt i finalment la farina amb el llevat passat pel tamisador.
Un cop tot esta ben barrejat ho emmotllem i ho deixem reposar uns 20 minuts / mitja hora abans de coure’l al forn prèviament calent. Jo he utilitzat un motllo de corona però funciona en qualsevol tipus de motllo. Ho deixem uns 30 minuts a 180º o comprovem que l’agulla surti neta quan el punxem.
Ho he portat a la feina i la rebuda ha estat sorprenent. Tothom ha pensat que era una coca de xocolata, tot i que els sorprenia que fos tan flonja. Èxit total !
La nostra enòloga ens proposa acompanyar-lo d’un ARIYANAS NATURALMENTE DULCE, “un blanco pálido y dulce de uva moscatel que es delicioso, fresco y mineral. Lleva un original tapón de vidrio de quita y pon. Pruébalo si tienes ocasión con o sin acompañamiento. Puede ser un buenísimo vino de postre aunque no haya postre”.