Natilles al perfum de vainilla
El repte que ens proposen les Memòries d’una cuinera pel gener, m’ha donat l’oportunitat de provar un clàssic de les postres casolanes: les natilles. I la meva proposta son unes natilles clàssiques, segons la recepta de la Mireia Carbó.
Ens caldrà
1/2 litre de llet
100 gr de sucre
4 rovells d’ou
1/2 beina de vainilla
10 gr de farina de blat de moro (Maizena)
Per acompanyar: canyella en pols i galeta Maria
Barregem els rovells amb la farina de blat de moro i un rajoli de llet. Les clares sobreres les podem congelar per a un altre preparació.
Posem a bullir la resta de la llet amb el sucre i la beina de vainilla, que haurem obert i rascat l’interior amb un ganivet. Deixem que arrenqui el bull, parem el foc i deixem infusionar la vainilla. Si volem, poden substituir la vainilla per canyella o pell de llimona o de taronja.
Un cop la llet ja ha agafat el perfum de la vainilla, ho colem i aboquem sobra la barreja de rovells i maizena. Ho remenem i ho posem en un cassó a foc baix i anem remenant fins que espessi.
Ho posem en recipients individuals i ho deixem refredar a la nevera. Se serveix amb canyella en pols i una galeta Maria
I per la Banda sonora, un clàssic interpretat per la blanca amb veu més negra que conec: la versió inimitable de Summertime de la Janis Joplin a Woodstock (1969)