Bullabessa (Boui-abaisso)

Bullabessa (Boui-abaisso)

“Su bullabesa era una de las mejores de Marsella. Rescasa, gallineta, san pedro, rape, araña, pagel, doncella…Algún cangrejo y, si venía bien, una langosta. Sólo pescado de roca. No como lo que le echaban a otras. Y luego, para la rouille, tenía un ingenio muy suyo para ligar el ajo, el pimiento, la patata y la carne de erizo. Pero la bullabesa no la tenían nunca en el menú. Había que llamar con regularidad, para saber cuándo la iban a hacer. Porque para hacer una buena bullabesa se requerían al menos siete u ocho comensales. Para hacerla abundante y ponerle el mayor número de especias y de pescados posibles.”

Jean-Claude Izzo. Chourmo (Gallimard, Série Noire) 1996

Aquesta passada Setmana Santa vaig fer una escapada a Marsella. I un dels meus objectius va ser tastar i aprendre a preparar el seu plat emblemàtic: la bullabessa. La primera cosa que vaig fer va ser trobar un lloc on menjar una bullabessa comme il faut i aquest lloc va ser el Restaurant Le Rhul, que és un dels membres fundadors de La charte de la bouillabaisse, associacio de restauradors que intenten mantenir la recepta genuïna, descafeinada i traïda pels menús turístics. Que puc dir del sopar? Va ser tan esplèndid que quedarà a la memòria de tots els comensals i ens va demostrar que fer una bullabessa de veritat és una cosa molts seriosa.
I amb l’eufòria de la nit, vaig prometre als meus amics que faríem una bullabessa a Barcelona. I les promeses s’han de complir sempre, oi? Doncs aquí estem: soc una dona de paraula !
Per a fer la recepta he consultat el llibre La cuisinière provençale, de J.B Reboul, la primera edició del qual és de 1897,  i és el llibre de referència per la cuina d’aquella zona.
Una de les principals variants que es troben comparant receptes de fonts diverses són els peixos que es fan servir. De fet, originalment es feia amb els peixos, principalment de roca, que quedaven al cove i que no es podien vendre. En el que tothom coincideix es a donar-te una llista de peixos: escórpora, peix de St. Pere, congre, aranya, lluerna, etc. dels quals es pot triar segons mercat i un mínim de cinc varietats.
Aixi , la primera tasca ha estat anar d’expedició al Mercat de Sta Caterina i al de La Boqueria per aconseguir les peces necessàries. I la pesca ha estat ben profitosa. Aquesta setmana no havia ni congre ni lluerna però m’he agenciat escórpora, sant pere, rata, aranya  i un reguitzell de crancs, peix de sopa, i galeres que faran el fet.

La preparació de la bullabessa te dues parts.

El fumet

Dos porros
Dues cebes
2 tomàquets pelats
2 grans d’all amb pell i aixafats
Un bri de fonoll
Una fulla de llorer
Una branca de farigola
Un tros de pell de taronja
1 kg de peix de sopa: caps i espines del peix que farem servir després,  crancs, cintes , galeres….

Es tallen les cebes i es posen a sofregir a foc baix amb una mica d’oli. Hi afegim 2 tomàquets pelats i a bocins i també ho deixem reduir. Afegim els grans d’all, el fonoll , el llorer, i la pell de taronja, ho remenem.

Sofregim el  peix, els crancs i les espines i quan esta ben amalgamat, hi afegim dos litres d’aigua. Hi afegim uns brins de safrà. Ho salpebrem i ho deixem coure a foc viu uns 15 minuts. Un cop ha passat aquest temps, passem el bou per un xino i ens ajudem d’una ma de morter per a treure’n tot el suc.
Els peixos
Netegem els peixos i els dividim en dues categories: els peixos durs (escórpora, aranya, rata) i els tous  (sant pere, llucet rap….). Primer courem l peix dur juntament amb un parell de rodelles de patata per persona, uns cinc minuts a foc ben viu. Quan han passat els 5 minuts afegirem el peix tou i ho deixarem bullir a foc viu uns 10 minuts mes.
Llavors ho retirem del foc,  separem el peix que servirem en una safata a part i servim el brou acompanyat de torradetes d’un cm d’espessor amb la salsa rouille. Cada comensal posa al seu plat els bocins de peix que agafa de la safata: un àpat ben complert !

Avui, li faig el salt a la Paloma i us proposo maridar aquesta bullabessa amb un vi blanc, El Blanc de Seré DO Costers del Segre, que han dut els meus amics per acompanyar el dinar. Ens ha agradat molt !

A la Banda sonora avui faig un homenatge als pescadors de Marsella que van crear aquest plat excels amb La Noyée de Yann Tiersen (Le Phare, 1998).

Imprimeix
Subscriu-te!
Facebook
Instagram
Pinterest
Google+
http://www.cuinejar.cat/2015/04/27/bullabessa-boui-abaisso/


1 thought on “Bullabessa (Boui-abaisso)”

  • Nena..quina gana d'aquesta sopa m'ha entrat i això que jo no soc una "apasionada" del mateix…però te una pinta extraordinaria!!! M'ha encantat i m'ha admirat…Una feina Comme il faut"

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *