Coc de poma i figues

Coc de poma i figues

Que tinguem un nou membre a la família sempre és motiu de celebració. Si a més, que la petita Bel ja estigui ben recuperada desprès d’haver estat malaltona  i hagi tardat tres setmanes a sortir de la clínica, és millor motiu encara per trobar-nos i alegrar-nos.  Afortunadament, la preocupació s’ha acabat, la vida continua i aquest any serem un mes al brindis de Nadal. I quina millor manera de celebrar-ho que que seure plegats a taula en un dinar familiar?

De les postres me n’he cuidat jo. Tenia clar que havia de ser alguna cosa amb poma, perquè a la mare de la criatura li agraden molt. De pastissos amb pomes en tinc un munt al bloc: la Tatin de poma, el Pastis de poma, nous i calvados, el Pastís de pastanaga, poma i carbassa, l’Apfelstrudel,  el  Pastís de mel i poma a l’inrevés,  les Roses de poma i el Coc de poma i avellanes. 

Però aquest cop volia fer alguna cosa diferent i al blog Ensucrat he trobat una combinació que m’ha robat el cor: un Pastís de figues i pomes.  La veritat és que el Sergi ha repetit tres cops i no ha quedat ni una engruna

Necessitem
3 pomes Golden
3 ous
200 grams de farina
150 grams de sucre moreno
1 sobre de llevat Royal
Mitja culleradeta de canyella en pols
10 figues coll de dama
Sucre glass
un bocí de mantega per untar el motllo.

En un bol batem els ous i ho barregem amb el sucre. Afegim la farina, la canyella i el llevat i ho deixem ben lligat.

A banda, pelem i tallem les pomes a bocins i les triturem amb el minipímer. Barregem aquest puré amb la massa ja feta i la posem al motllo que haurem prèviament untat amb mantega. Ara, hem de deixar reposar la massa un mínim de dues hores a la nevera i així agafa cos.

Un cop ha passat aquesta estona , pelem les figues i les partim per la meitat. Les anem col.locant sobre la massa de manera que cobreixin la part superior del pastís.

Empolsinem les figues generosament amb més canyella en pols i sucre llustre. El posem al forn a 180º i esperem que quedi ben quallat i que el sucre de sobre es caramelitzi. El punxem amb una broqueta per saber quan està llest i el deixem refredar una miqueta abans de desenmotllar.

Nosaltres l’hem menjat acompanyat d’una bola de gelat de vainilla, encara que també estaria molt bo amb nata o crema anglesa.

I a l’hora d’acabar el post, m’ha arribat la noticia de la mort del meu novaiorquès predilecte, del mite del rock’n roll, del gran Lou Reed. Massa vida viscuda amb ell per poder triar una sola peça I per això, el recordaré escoltant un cop més  Venus in FursPerfect Day Satellite of Love, Goodnigth Ladies, Berlin, I’m Waiting for the Man, Heroin, Sad Song, i per acabar, Intro / Sweet Jane i Walk on the Wild Side. La meva generació avui s’ha quedat una mica més orfe.