Speculoos

Speculoos

Gràcies a la gran idea dels amics de Els fogons de la Bordeta, els Reis han dut una capsa de speculoos al meu cunyat poliglota i europeista, que n’és fan. En el nostre viatge a Suïssa, se’n va fer farts a l’hora d’esmorzar

Les speculoos sòn, bàsicament, galetes especiades típiques de diversos paísos europeus com Holanda, Bèlgica o Suïssa. La barreja i la proporció d’espècies varia segons qui la fa, com podem veure al Gastronomia & Cia o a Las recetas de Calohe,  però jo he agafat com a base la que ens proposen el Xavi i la Sandra, fent, això si, algunes variacions.

Barreja d’espècies
4 cullerades de cafè de canyella en pols
1 cullerada de cafè de clau d’olor
3/4 de cullerada de cafè de nou moscada
1/4 de cullerada de cafè de cardamom
1/4 de cullerada de cafè de pebre blanc (o negre: nomès varia el color)
1 sobre de sucre vainillat (8 gr de la marca Belbake)
(ells  també hi afegien 1/2 de culleradeta de gingebre en pols, pero jo no en tenia)

Triturem en un morter les espècies senceres (clau d’olor i cardamom) i després hi afegim la resta. Ho barregem ben be, separant les pellofes i els bocins restants. Ho podem triturar també amb un molinet de café. Guardem la barreja en un pot de vidre ben tancat.

Per a fer les galetes:
200 g de farina
100 g de mantega pomada
100 g de sucre morè
Un pessic de sal
2 cullerades soperes de llet
2 culleradetes de la barreja d’espècies

En un bol barregem els elements sòlids: la farina, les espècies, el llevat i la sal. A banda treballarem la mantega i el sucre. Un cop està ben emulsionat, hi incorporem la mantega a la farina i es va amassant fins que es lliguen be els elements. Afegim dues cullerades de llet per lligar la massa. Si cal, i la massa ho demana, en podem afegir una tercera.

Fem una bola amb la massa, ho emboliquem amb paper film i ho deixem reposar una nit sencera a la nevera (així el sabor de les espècies impregna la massa)

L’endemà trèiem la massa de la nevera una estona abans, i la deixem que agafi temperatura ambient per poder-la treballar. La posem entre dos làmines de paper de forn i l’aplanem amb el corro fins un gruix aproximat de 0,5 mm. (un truc vist a Basilea és utilitzar dos llistonets d’uns 40 cm de llarg i 0,5 mm d’alçada, sobre els que fem lliscar el corró per aconseguir un gruix homogeni)

Tallem les galetes amb un tallagaletes i les coem al forn prèviament calen a 175º. Les podem empolsinar amb sucre moré. Un cop cuites (aprox uns 15 minuts) les deixem refredar sobre una reixeta abans de menjar-les.

I la Banda sonora d’avui, un belga minimalista i obsessiu: Wim Mertens i el seu A quatre mains (The Belly of An Architect, 1983)