Quiche de carbassó, tomàquet i pesto

Quiche de carbassó, tomàquet i pesto

Puntualment, responc a la crida dels amics de La recepta del 15, que sense por al desànim, han convocat receptes de carbassó per aquest mes d’agost. I de receptes amb carabassó n’hi ha una pila!

Costa decidir, però al final, he optat per un clàssic: una Quiche de carbassó i tomàquet  pel dinar familiar del 15 d’agost (familiarment, hem decidit anomenar-la “Quiche Victòria”)

Però se m’ha acudit donar-li “vidilla” afegint un pesto casolà que tenia fet amb alfàbrega fresca, pinyols i oli. La idea no és original al 100% ja que m’he inspirat en la Tarta de carbasso al pesto de Això no és un blog de cuina, i en la preciosa Tarta salada de verduras del blog Cocina para emancipados. Però al final ha sortit una quiche ben bona, que segur que repetirem.

Ens caldrà
1 làmina de pasta brisa congelada
2 carbassons
1 tomàquet madur mitjà
2 ous
1/2 tarrina de Philadelfia
200 ml de nata líquida
sal i pebre
Pel pesto
Alfàbrega fresca, oli d’oliva i pinyons

Per començar, prepararem la base amb pasta brisa. És més bona si la fas a ma, però la que venen congelada de La Sirena està prou be i fa el fet. La deixem descongelar i l’aplanem amb el corró. Un cop haguem aconseguit fer una circumferència, folrem el motllo (generalment rodó) , punxem la base amb una forquilla, li posem pes a sobre perquè no es deformi (una opció son cigrons o llenties seques) i ho coem al forn a uns 150 º uns 15 minuts. Ho deixem refredar.

A banda preparem la farsa. Pelem i tallem un carabassó i mig a dauets i el sofregim en una paella amb una miqueta d’oli. Tallem l’altre mig carabassó amb pell a rodanxes finetes i el reservem. Rentem i tallem el tomàquet a grills primets

Batem l’ou i el barregem amb la nata líquida i el formatge. Hi afegim els dauets de carabassó i ho posem dins de la base ja cuita. Ho introduïm al forn i ho coem a 180ª fins que la farsa comença a quallar. Llavor afegim les rodanxes de carabassó, els grills de tomàquet, ho salem i hi posem pesto per sobre.

Ho coem el temps que necessiti. Se serveix empolsinat de fulles d’alfàbrega fresca en juliana pel damunt

Bon estiu a tots !

I per un dia xafogós, una versió del gran Santiago Auserón amb la Original Jazz Orquesta de La negra flor (2007)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *