Crostini de polenta amb carbassa

<i>Crostini</i> de polenta amb carbassa

La polenta és una sèmola de blat de moro, original de la zona dels Alps italians. Amb ella es feien unes farinetes que constuien l’alimentació base de les classes populars de la zona i que s’enriquien, si havia sort, amb un tall de cansalada.

Aquesta polenta humil va marxar amb els emigrants cap a Argentina, on es va fer força popular en la cuina domèstica i de les àvies. Però els darrers temps gràcies a la seva carència de gluten, ha tornat a viure una revifalla i s’ha redescobert vinculada a l’alimentació sana.

La manera bàsica de menjar polenta és en forma de puré, però si ho deixem espessir, i en fregim porcions, farem els crostinis cruixents. I si afegim algun altre sabor (carbassa, bolets,,,) li donarem mes gràcia a una menja que de per si és una mica sosa.

Per acabar. Aquesta recepta la vaig tastar de casualitat a un petit restaurant vegetarià del barri de Sant Antoni. Ells l’acompanyaven  amb una salsa d’alvocat.

Necessitem
Un tall de carbassa d’uns 250 gr
200 gr. de polenta
500 ml d’aigua
25 g. de mantega
sal i oli

En primer lloc, emboliquem el tall de carbassa amb paper de plata  i la coem al forn. Un cop esta ben cuita, la pelem i reservem l’aigua que hagi sortit.

Afegim aigua a la de la cocció de la carbassa fins arribar als 500 ml. La posem a bullir i li dissolem la polpa de carbassa. Quan arrenqui el bull, hi afegim la polenta com si fos pluja, la mantega i la sal  i ho anem remenant a foc ben lent. Veurem que s’anirà espessint.

Quan han passa uns 10 minuts, ho traiem del foc i posem la pasta en una safata plana de manera que faci 1 cm de gruix. Ho deixem refredar.

Un cop fred, ja haurà espessit del tot. Ho aboquem al marbre i tallem quadradets  d’uns  3 cm per banda  o el que ens agradi mes). Fregim aquestes porcions en oli ben calent i els deixem escórrer  sobre paper de cuina. Si no ens agrada tan oliós, ho podem coure al forn, però quedarà una mica mes ressec.

És un meravellós acompanyament per un plat de peix o carn, encara que també es pot menjar sol com a entrant. En aquest cas el podem acompanyar d’una amanida.

A la Banda Sonora , una versió jazzy del You Can’t Always Get What You Want per Ituana (la cançó que sona al darrer capítol de la gran sèrie Big Little Lies ). Pero si us enyoreu de l’original dels Rollings, també el podeu escoltar aquí.