Clafotís de cireres

Aquest mes de maig, hem triat les cireres per les nostra col·laboració de cuina i salut. La Dra Marga Legorburu ens proposa un divertit post titulat Cerezas y mentiras, unas de otras tiran, on ens explica les propietats saludables de les cireres i un conjunt d’anècdotes i històries relacionades. La Paloma ens ha fet un gran post explicant como Maridamos platos con cerezas. I de la meva banda, jo m’he decantat per un pastís boníssim, el clafoutis o clafotís, que nomes podem fer en aquesta temporada, ja que no accepta fruita en conserva.

El clafotís es una recepta occitana, concretament del Llemosí. El seu nom prové del verb “clapir” que vol dir “omplir atepeidament”. La més tradicional es fa amb cireres encara que també es pot fer amb prunes. No s’ha de confondre el clafotís amb un altre pastís de fruites del Llemosí, la flonharda; que es fa típicament amb pomes, però també amb altres fruites, i on primer es posen aquestes al motllo i després s’hi aboca una altra massa, més densa i compacta, que cuita semblarà més un pa de pessic o fins i tot una mica un crumble.

La recepta tradicional no porta farina d’ametlla però si mantega i te una consistència semblant a la de la massa de les creps. I també utilitza cireres amb el pinyol. A la xarxa podem trobar-ne tota mena de variants; amb mantega  o sense, amb mes o menys proporcio de farina, etc. Podeu mirar-ne diverses com la de Directo al Paladar, la de El oso con Botas, o la de Maria Lunarillos entre altres.