Patates a la Mam’zelle

Patates a la Mam’zelle
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
Corrandes d’Exili. Pere Quart 

A l’any 1939, els avis del meu amic Joan i el seu pare, en Marçal, que llavors nomès tenia deu anys, van haver de marxar de Catalunya fugint de les tropes franquistes, i es van instal.lar a Marsella. Seria la primera parada del llarg camí de l’exili que va acabar, uns anys mes tard, a Veneçuela.

Però en aquell hivern fred del 39, la família es va refugiar a casa la tieta que havia marxat una mica abans. En Marçal recorda que els hi preparava unes patates pobres i gustoses com les feia una veina, la Mam’zelle, de la qual el plat en va agafar el nom. 

Necessitarem
Tres o quatre patates mitjanes. Jo he triat les vermelles que es fan amb pell
Un parell de grans d’all 
Oli d’oliva
Dues cullerades de mostassa de Dijon a l’Antiga

Tallarem les patates a quadradets petits i les fregim de manera que quedin tovetes per dins i torradetes per fora. Si volem assegurar el tret, podem bullir-les una mica abans de fregir-les, però no és indispensable.

A banda fem un allioli o una maionesa amb all i hi afegim un parell de cullerades de mostassa -Dijon, a l’Ancienne, al nostre gust….

Ho barregem amb les patates i ho servim calent i picantó, acompanyades d’una bona cervesa.  O Coca Cola Zero…

I brindem per tots aquells que van haver de marxar de Catalunya i que van mantenir intacta la memòria de la pàtria dins del seu cor.

La Banda Sonora d’avui no pot ser una altre que les Corrandes d’Exili, cantades per la Sílvia Perez Cruz. I si us agrada més, aquí la versió de Lluís Llach

Imprimeix

Subscriu-te!
Facebook
Instagram
Pinterest
Google+
http://www.cuinejar.cat/2013/12/22/patates-a-la-mamzelle/


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *