Capuccino de bolet

Capuccino de bolet

Segons expliquen, despres de la Batalla de Kahlenberg contra l’Imperi otomà, els vienesos van aprofitar els sacs de café abandonats per les tropes turques, suavitzant el seu fort aroma amb crema i mel. Havia nascut el capuccino, que agafà el seu nom de la seva similitud amb el color de l’habit dels frares caputxins.

Sigui quin sigui el seu origen, l’industrial italià Luigi Bezzera en va patentar el nom l’any 1901, fent-se famós arreu d’Europa. La seva composició, tal i com es prepara actualment és 1/3 de café expresso, 1/3 de llet escalfada i texturitzada al vapor i 1/3 de llet amb espuma. Pot anar empolsinat amb cacao o canyella amb pols. La recepta que avui publico és un petit homenatge al capuccino original, pèro amb uns ingredients sorprenents.

Els dos darreres caps de setmana han vingut bons amics a sopar a casa. Enlloc de preparar uns entrants i un plat principal, m’he decantat per a fer un sopar amb petites preparacions.

Un dels entrants estrella, potser el que ha tingut més èxit, ha estat el Capuccino de bolets, que és una tapa del gran Xesco Bueno que va explicar al taller de Sabores i que diversos blocaires han recollit, com els Olletes de verdures o a decuina.net . Però triis el bolet que triis, tens l’èxit assegurat.

Necessitem:
1 litre de caldo de carn (si és una bona marca com Aneto, pot ser de tetrabrick)
20 gr de bolets secs (ceps, trompetes, barreja….)
300 ml de nata líquida per muntar

El dia abans escalfem la nata. Quan arrenca el bull, ho apartem del foc i hi tirem 5gr de bolets -una quarta part- i un pessic de sal. Ho deixem refredar i quan ja està fred, retirem els bolets i ho guardem a la nevera fins l’endemà.

L’endemà, posem el litre de brou a bullir, i quan arrenca el bull hi aboquem la resta de bolets. Els deixem hidratar i coure en el caldo i un cop cuits, ho triturem ben fi amb el minipimer. Traiem la nata ben freda de la nevera i la muntem amb les varetes.
Aquí és molt important la presentació. Servim el brou de bolets calent i ho coronem amb la nata muntada freda en un got de tallat o de xupito. Segur que repeteixen.
I a la Banda sonora d’avui, l’Steppin’Out del Joe Jackson. Simplement perquè és tan bona com aquest capuccino.