Llengües de Moritz (ai, perdó: de gat !)

Llengües de Moritz (ai, perdó: de gat !)

De galetes , ja n’he fet unes quantes: galetes sablées amb avellana , galetes de coco, galetes de sucre de “The Settlement”, galetes de farro i cookies amb gotes de xocolata.

Però quan el Memòries d’una cuinera ens van proposar fer galetes pel més d’octubre, em va venir de gust fer-ne unes de noves. I vaig pensar en unes galetes que embogien a les meves filles quan eren petites: les llengües de gat ! L’àvia Isabel se les enduia a la pastisseria Can Serra de la Pl. Joaquim Folguera i en compràven 100 gr, que eren devorades immisericordiosament sense deixar ni una engruna.

He trobat diverses proporcions: les Llengües de gat de Cuina per a llaminers, o la recepta agafada  del llibre Cuina catalana de la Maria Dolors Camps Cardona. (Ed. Ramos-Majos. Barcelona: 1980). Finalment he optat per una clàssica amb els ingredients que tinc a casa, sabent que s’hi poden incorporar variants, com pell de llimona ratllada o ametlla triturada.

Aixi ens caldrà
100 gr de farina
100 gr de mantega
100 gr de sucre fi
3 clares d’ou
1/2 culleradeta d’extracte de vainilla

En un recipient batem la mantega pomada i el sucre. Un cop esta emulsionat afegim la vainilla líquida i la farina i ho barregem ben be.

A banda, batem les clares a punt de neu ben fort i les afegim a la massa amb l’espàtula procurant que no es baixi massa. Posem la barreja en una mànega pastissera amb un brocal llis i anem posant petites porcions sobre la safata folrada amb paper de forn. (uns 6/7 com de llargada)

Atenció: el secret d’aquesta recepta està a la cocció. Es tracta d’encendre el forn prèviament a 200º, col·locar la safata quan sigui ben calen i fer una enfornada ben curta. (max 10 min.) . Les galetes es couen molt de pressa i si les deixem més del compte es tornen dures (què és just el que m’ha passat, com podeu comprovar a la foto). Les traiem de la safata sense deixar-les refredar i les posem en una reixeta (si les traiem fredes, es trenquen)

I a la Banda Sonora d’avui, The Style Council (amb Paul Weeler) i My Ever Changing Moods (Café Bleu, 1984)



5 thoughts on “Llengües de Moritz (ai, perdó: de gat !)”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *